Jurídic

Existeixen diferents classes d’acolliment, en funció de les necessitats de l’infant i les famílies d’acollida.

• Acolliment d’urgència i diagnòstic: es realitza en situacions crítiques i es valora la situació de la família d’origen i l’infant. Normalment, aquest acolliment té una durada inferior a sis mesos. En aquest temps, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) avalua com ha de procedir.
• Acolliment de curta durada: solen tenir una durada inferior als dos anys. Termini en el qual es creu que l’infant podrà tornar amb la família d’origen. La família té visites i sortides freqüents amb l’infant.
• Acolliment de llarga durada o permanent: es preveu que el temps d’acollida serà superior a dos anys. En alguns casos, hi ha persones que necessiten acollida fins a la majoria d’edat.
• Allotjament durant els caps de setmana i vacances: per a infants que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). Les famílies són col·laboradores i reben a les menors d’edat durant els caps de setmana i les vacances. Amb aquest format es vol proporcionar a l’infant un referent familiar.
• Acolliment especialitzat: l’infant necessita una atenció especialitzada, a causa de discapacitats físiques o mentals.

Vols ser #família d'#acollida o coneixes algú que vulgui ser-ho?

Et presentem l'espai al web d'Intress on trobaràs tota la informació necessària al voltant de l'#acollimentfamiliar.

¿Ens ajudes amb la #sensiblització compartint la publicació?https://t.co/RdZzVB3LzH pic.twitter.com/zJIriQdauV

— Intress (@IntressOrg) March 30, 2024

Les famílies acollidores ha de complir amb una sèrie de condicions per poder accedir a l’acollida. Per una banda, estar en ple exercici dels drets civils. Així doncs, han de ser majors de vint-i-cinc anys i tenir una diferència mínima de catorze anys amb la persona menor d’edat.

Finalment, les persones que vulguin ser acollidores han de garantir el següent:

• Han de tenir una vida equilibrada i estable, tant en l’àmbit familiar com el professional.
• Han de garantir els recursos suficients per fer front a les despeses dels infants. Així com, un habitatge adequat.
• És important disposar de temps, energia i eines i recursos educatius.
• Cal que estiguin oberts a treballar conjuntament amb les persones professionals que realitzen l’acompanyen de l’acollida.
• Tots els membres de la família acollidora han d’estar conformes amb l’arribada de la menor d’edat acollida.
• Han d’acceptar i facilitar que l’infant tingui relació amb la família d’origen, si així ho dictamina l’Administració pública.
• És fonamental, que estiguin preparades, pel possible moment que l’infant torni amb la família d’origen.
• Han de respectar la identitat i la cultura de la persona menor d’edat.

Acollir no és adoptar, són procediments diferents i no es poden confondre. L’acollida és un gest altruista amb el qual una persona o família intenta proporcionar un bon entorn a una persona menor d’edat.

Hi ha moltes diferències entre l’adopció i l’acollida. Una de les més importants és que en un acolliment les persones menors d’edat sempre són tutelades per l’Administració; mentre que quan culmina un procés d’adopció, la tutela passa a ser de la família. Per altra banda, també cal remarcar que l’acolliment és una mesura temporal (l’infant acollit pot tornar amb la seva família biològica) i el contacte amb la família d’origen (és important mantenir-lo sempre que sigui possible).

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por ASEAF (@aseaf_isn)

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) és l’organisme que s’encarrega de la tutela d’aquests infants i adolescents i de proposar la mesura protectora més adient.

És molt important que les persones que es troben en situació d’acollida, infants o joves, arribin a un entorn familiar afectiu i tranquil, també ha de ser flexible i capaç de col·laborar amb professionals i administracions. En cas que a la família ja hi hagi infants o joves a casa, per formalitzar el procés cal que tothom hi estigui d’acord. Inclús les persones menors d’edat que puguin formar part de la unitat familiar.

Per iniciar els tràmits, la persona o família que estigui interessada en un acolliment s’ha d’adreçar a l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) o concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF). Per realitzar la gestió cal presentar aquesta documentació i complir els següents requisits:

• Tenir ple exercici de drets civils.
• Ser major de vint-i-cinc anys i tenir una diferència, mínim, catorze anys més que la persona que s’acull.
• Lliurament del certificat d'antecedents penals de cada sol·licitant.
• Lliurament del certificat negatiu del registre de delinqüents sexuals.
• Lliurament d’un informe de salut física i psíquica. Aquest document ha d’haver sigut expedit per una persona llicenciada en medicina i col·legiada.

La normativa estableix les següents modificacions:

• L’article 9 estableix que les entitats, empreses i institucions que treballin habitualment amb menors podran accedir al Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d’Éssers Humans per comprovar que no hi ha antecedents sexuals, mitjançant la sol·licitud de certificació negativa. Igualment, serà necessari que la persona afectada faciliti el seu consentiment explícit.
• La normativa especifica a l’article únic que el registre inclourà la informació de delictes per tràfic d’éssers humans independentment, de l’edat de les víctimes.
• Es modifica l’article 9 perquè les persones de la Unió Europea ja no hagin de presentar un certificat negatiu de condemnes per delictes sexuals o tràfic d’éssers humans del seu país, ja que serà el registre el qual recaptarà la informació pertinent.
• Segons l’article 8.3, els i les joves d’entre setze i divuit anys podran certificar-se davant del registre quan no tinguin els antecedents especificats. En cas que siguin menors de setze anys o necessitin suport en les seves capacitats jurídiques, la sol·licitud s’haurà de fer mitjançant una representant legal o defensora jurídica.
• Es modifica l’article 10 per equiparar el règim de cancel·lació de les sentències dictades per jutjats o tribunals estrangers que estiguin al Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d’Éssers Humans. Només en els casos que l’Estat hagués ordenat anteriorment l’eliminació o esborrament del delicte.
• Finalment, a l’apartat únic, la normativa estableix que les dades de delictes sexuals i/o per tràfic d’éssers humans que figurin al Registre Central de Penats i al Registre Central de Sentències de Responsabilitat Penal dels Menors amb anterioritat a la norma, es remetran automàticament al Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d’Éssers Humans.

El certificat negatiu es pot tramitar tant en línia com presencialment. Si es vol fer virtualment cal tenir un certificat digital: Cl@ve, DNI-i o el certificat de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT).

En canvi, si es vol fer presencial cal demanar cita a una de les següents oficines:

• Gerència Territorial del Ministeri de Justícia a Catalunya - Oficina d'Expedició de Certificats d'Antecedents Penals, Últimes Voluntats i Assegurances
• Delegacions i subdelegacions del Govern a Catalunya

Cal presentar la següent documentació:

• Original o fotocòpia compulsada del DNI, targeta de residència, passaport, permís de conduir espanyol o document d'identificació comunitari o equivalent. Normalment, el certificat s’aconsegueix directament o no més tard de deu dies hàbils.

L’aigua és part important de moltes activitats d’oci i lleure, però també d’educatives. És per això que el sector ha de treballar, igual que ha estat fent durant els darrers anys de sequera, per minimitzar la despesa. No és quelcom que s’hagi deixat, la sequera i l’escassetat hídrica és un problema que les conques mediterrànies pateixen i ja han patit amb anterioritat; la darrera gran sequera va ser l’any 2008.

Asun Gil, cap del Departament d’Educació Ambiental i Emocional de Fundesplai, afirma que es porta anys treballant en aquest sentit i “es manté el ferm compromís de treballar per la millora del medi ambient no només des de l’educació, també des de la responsabilitat en la mitigació dels efectes de la nostra activitat sobre el planeta”.

Hi ha moltes mesures que es poden prendre per estalviar més aigua, com pot ser prioritzar la platja per davant de piscines, reduir (o evitar) l’ús de mànegues o repensar els jocs d’aigua que s’han estat fent fins ara.

Les piscines han format part fonamental de moltes de les activitats de lleure a l’aire lliure que s’han fet durant molts anys, essent inclús el centre del projecte educatiu o formant-ne part directament. A banda de ser un espai fresc on els infants i joves poden deixar de patir la calor i refrescar-se, ajuden a millorar la psicomotricitat, es treballa i fomenta el treball en equip, s’ensenya a nedar...

Pel que fa a omplir les piscines, hi ha diferents casuístiques i, en molts casos, són els ajuntaments els encarregats de decidir. Un primer cas són les piscines privades d’hotels, càmpings o comunitats de veïns poden ser considerades refugis climàtics i es podran obrir a la ciutadania. Fundesplai, per exemple, ha posat a disposició les piscines de totes les cases de colònies per obrir-les als veïns i veïnes.

Per tant, es poden omplir aquelles piscines que han estat censades com equipaments, les piscines particulars privades són un altre cas diferent. Per omplir una piscina privada i obrir-la al públic, ha d’establir-se un acord amb l’ajuntament, però hauran de complir les mateixes condicions que les públiques.

Cal destacar que el Decret Llei no aborda en profunditat temes importants com són la qualitat de l’aigua, la necessitat de socorrista, gratuïtat o preus d’entrada, etc. En aquests casos s’haurà de complir amb els requisits que l’ajuntament estableixi en cada cas, seguint les particularitats municipals.

Contractar personal a través de les xarxes socials ofereix una sèrie d'avantatges, com ara la possibilitat de mostrar la cultura de l'organització, connectar amb professionals qualificades i promoure les vacants de feina àmpliament i ràpidament. Tanmateix, és crucial tenir presents les següents qüestions:

• Definir objectius: abans de començar, cal establir els objectius que es volen aconseguir, l’estratègia que se seguirà, quins són els públics objectius, els canals de xarxes socials més adequats que es faran servir i com s’avaluarà i es farà seguiment de les estratègies i les accions plantejades.
• Optimitzar els perfils de l'entitat: és fonamental que els perfils de les xarxes socials de l’organització estiguin actualitzats i reflecteixin la cultura i els valors corporatius. Això ajudarà a captar candidates que s’identifiquin i relacionin amb l’entitat.
• Segmentar el públic: cada xarxa social es dirigeix a públics diferents, cal analitzar quina és la més adequada per arribar a les persones candidates que es busquen.
• Analitzar les tendències: cal tenir present que les xarxes socials estan en constant evolució, per tant, és crucial estar al dia amb les últimes tendències i funcionalitats per assegurar-se que s’està aprofitant al màxim les oportunitats de reclutament que ofereixen.

Les xarxes socials ofereixen l’oportunitat d’interactuar amb les possibles candidates i construir relacions amb elles abans del procés d'entrevistes. És important respondre a les preguntes i comentaris proactivament i fomentar la participació de les persones seguidores, invitant a donar visibilitat al procés de selecció. Una altra eina que ofereixen les xarxes socials són els missatges directes per establir un contacte personal amb potencials candidats, ja sigui perquè s’han apuntat a l’oferta o perquè l’entitat té interès en el fet que participi en el procés de selecció.

La interacció activa amb les possibles candidates demostra compromís i interès per part de l'organització, creant una impressió positiva i fomentant la confiança de les candidates en el procés de reclutament.

Finalment, s’ha de tenir present el moment de tancar els processos de selecció. Tenint en compte que les persones que han participat en la selecció han destinat part del seu temps, és d’agraïment donar resposta a aquelles que no hagin sigut seleccionades. D’aquesta manera, es té cura de la imatge corporativa de l’entitat i no es tanca la porta a possibles relacions amb candidates que en un futur poden encaixar en l’organització.

La Junta directiva ha de tenir una composició mínima de tres persones amb els càrrecs obligatoris de presidència i secretaria. La tercera persona pot encarregar-se de la tresoreria, però també pot ocupar la vicepresidència o una vocalia de l’entitat.

La presidència, la secretaria i la tresoreria, juntament amb les vocalies, s’encarreguen de la gestió diària de l’entitat i del seu correcte funcionament. Són les persones encarregades de dur a terme tots els tràmits administratius, però també les responsables legals en cas que hi hagi qualsevol problema.

Aquestes tasques es desenvolupen de manera voluntària, és a dir, sense cap retribució econòmica, ja que únicament es poden rescabalar les despeses justificades (desplaçaments, dietes, etc.) d’acord amb l’activitat que s’hagi dut a terme.

La renovació de la Junta és un dels tràmits més freqüents en el dia a dia d’una entitat i s’ha de dur a terme per votació en assemblea general. S’hi poden presentar candidatures diferents, que hauran de ser votades per les persones sòcies. Un cop escollida la nova Junta, s’haurà de fer el traspàs de responsabilitats i comunicar-la al Registre d’entitats.

En algunes ocasions, el procés electoral (de presentació de candidatures, terminis i votacions) està descrit de manera detallada als estatuts o reglament de règim intern de l’entitat, essent aquest procés d’obligat compliment per part de l’associació.

Les persones que ocupen càrrecs a la Junta directiva poden ser reelegides, sempre que els estatuts no ho prohibeixin. Una vegada s’ha aprovat la nova Junta, s’ha de presentar el certificat de renovació de membres al Registre d’entitats. És un tràmit gratuït que s’ha de fer telemàticament.

Segons descriu la mateixa Llei 4/2008, existeix la possibilitat que les entitats tinguin socis i sòcies menors d’edat.

A més, les persones menors d’edat també poden constituir associacions juvenils o d’alumnes. En aquest cas, en poden formar part, tant com a socis i sòcies de l’entitat i també com a membres de l’òrgan de govern de l’entitat.

En el cas que no hi hagi cap persona major d’edat a la junta de l’associació, hi haurà un òrgan adjunt que s’encarregarà de dur a terme aquelles accions per les quals es requereix majoria d’edat. Aquest òrgan adjunt ha d’estar format, com a mínim, per dues persones adultes.

Les funcions principals del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya que recull el decret són “l’elaboració, el seguiment i l'avaluació del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat”, així com el fet de desenvolupar programes de foment del teixit associatiu. En definitiva, el CAVC és l’òrgan que fomenta la visibilització, el bon funcionament i la consolidació del teixit associatiu i el voluntariat a Catalunya, fent de nexe entre les entitats i el govern.

A més, cal tenir en compte que la Llei de foment de l’associacionisme, aprovada a inicis de l’any 2024, precisament, reconeix aquest espai de participació i estableix les seves funcions.

'Apliquem una metodologia per incorporar la ciutadania en el disseny dels tràmits des de l’inici. Les administracions públiques, fins ara, fallàvem en això'.@NuriaEspuny , directora d' #AdministracióDigital intervé al Consell de l’associacionisme i el voluntariat de Catalunya pic.twitter.com/3PKNYlsfSa

— Gencat Digital (@gencatdigital) June 15, 2023

Pel que fa a la composició, la presidència del Ple està en mans del conseller del Departament de Drets Socials, actualment, Carles Campuzano. La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) exerceix la vicepresidència primera, i la segona i tercera venen designades per les disset vocalies del Consell que representen les entitats.

Altrament, el Departament de Justícia ocupa una vocalia (a través de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques). La resta de vocalies representen la varietat d’entitats del territori, ja que en formen part fins a sis entitats amb un paper significatiu en els diferents àmbits: social, sanitari, educatiu, cultural...; representació sindical; organitzacions empresarials significatives en l’àmbit dels serveis socials; representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i organitzacions de l’àmbit local.

A més a més, el Decret 52/2024, n’afegeix representació de la Federació Catalana de Voluntariat Social, del Consell Nacional de Dones de Catalunya i de la Coordinadora Catalana de Fundacions. D’aquesta manera, un cop entri en vigor aquest decret començarà la renovació de les vocalies.

El 18 de gener de 2024 va entrar en vigor la Llei 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l'associacionisme. Entre altres moltes mesures d’impuls de la participació ciutadana, com poden ser la constitució d’espais de debat i treball, també es reconeix el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya i es dona valor a la seva tasca.

Un dels aspectes clau d’aquesta llei és que el CAVC serà l’ens encarregat de vigilar que es compleixen les obligacions de la llei i també es garanteix la constitució de consells de participació territorials.

En cas de dubtes relacionats amb el CAVC o altres qüestions vinculades a l’associacionisme es pot consultar el servei d’assessorament jurídic.

Podran ser declarades d'utilitat pública les organitzacions que compleixin els requisits establerts a l'article 32 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació. Els requisits són els següents:

• Finalitat de l'entitat. En els estatuts de l'organització cal preveure el fet que d'entre les seves finalitats es tendeixi a promoure l'interès general.
• Activitats i serveis. L'activitat de l'entitat no ha d'estar restringida exclusivament a beneficiar persones associades.
• Retribució de la Junta directiva. Ha d’estar disposat als estatuts de l’entitat l’opció de poder retribuir a les persones membres de la Junta directiva per altres tasques desenvolupades a l’organització. En tot cas, aquestes persones que perceben retribucions, no ho podran fer a càrrec de fons o subvencions públiques.
• Mitjans de l'organització. L'entitat ha de disposar dels mitjans personals i materials adequats, i amb l'organització idònia per garantir el compliment dels seus fins estatutaris.
• Antiguitat de l'organització. L'entitat ha d'estar constituïda i inscrita en el registre corresponent, en funcionament i donant compliment efectiu als seus fins estatutaris, ininterrompudament i complint amb tots els requisits anteriors, almenys durant els dos anys immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

S'ha de presentar una sèrie de documents per tal de poder tramitar la sol·licitud de la DUP:

• Sol·licitud amb data i signatura de la persona representant de l'organització on, en un primer apartat, s'especifiquin de forma clara les raons per les quals l'associació o federació vol ser declarada d'utilitat pública. En un segon apartat, és necessari explicar els objectius de l'entitat que justifiquin que sigui considerada d’utilitat pública, amb una referència especial a les seves activitats d’interès general.
• Fotocòpia de la targeta acreditativa del número d'identificació fiscal (NIF).
• Certificat tramitat per la persona secretària i amb l'acord del president/a, que acrediti el vistiplau de l'assemblea general per la qual s'ha aprovat la sol·licitud de la declaració d'utilitat pública i de la composició de la Junta directiva actual, amb els noms i cognoms de cada membre, el domicili, el càrrec que ocupa i la data del nomenament de cada membre.
• Memòries de les activitats que hagi desenvolupat ininterrompudament l'entitat durant els dos anys precedents a aquell en què es presenta la sol·licitud.
• Documentació comptable corresponent als dos últims exercicis tancats durant l'exercici en curs. Cadascun d’ells ha d’estar integrat pel balanç de situació, el compte de resultats i la memòria econòmica.
• El Departament de Justícia comprovarà si l’organització està al corrent de les seves obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.